11.10.2015
Els trastorns del comportament alimentari es consideren, junt amb la SIDA, unes de les patologies més emblemàtiques de la nostra societat actual. Però respecte de l’anorèxia, cal fer una reflexió situant-nos en el passat, ja que la forma de vida d’ara, és el resultat de les opcions realitzades per les dones i homes que ens han precedit, i reproduïdes pels éssers humans de les generacions següents.
Tot i que s’hagi afirmat que els inicis de l’anorèxia cal situar-los al segle XX, en realitat hi ha referències a aquest trastorn que pertanyen als últims segles de l’Imperi Romà. Quan solament resultaven desitjables les dones voluptuoses, l’anorèxia ja començava a ser una realitat dins la població femenina i amb característiques molt similars a les de l’actualitat. Així doncs, no hem d’ignorar que existeixen 20 segles d’història respecte de l’anorèxia.
ANORÈXIA
El terme anorèxia vol dir “manca de gana”. Tot i que en un inici les anorèxiques sí que en tenen, la realitat és que deixen de menjar quan quelcom dins seu les empeny a voler aprimar-se més i més, independentment de quin sigui el seu pes real. I així arriba un moment en el qual fins i tot la idea de menjar els provoca un intens rebuig, junt amb l’aparició de fàstics i vòmits.
El resultat de tot aquest procés és la reducció i posterior eliminació dels àpats, amb totes les conseqüències pròpies derivades d’una nutrició insuficient o bé nul·la, entre les quals podem destacar l’afectació de la pell, el cabell i les ungles, i les infeccions de repetició per debilitament del sistema immunitari.
Altres complicacions són la hipotensió, amb mareigs i lipotímies, sensació de debilitat, astènia, estrenyiment, dolors abdominals, problemes del son i absència de menstruació.
Cal aclarir que actualment, molts d’aquests casos de trastorns alimentaris són en realitat una bulímia, caracteritzada per menjar sense mesura i amb excés, provocant-se a continuació el vòmit. Majoritàriament, es tracta de noies i dones, tot i que també afecta a un important nombre de nois i homes. En general són persones entre 25 i 35 anys, amb una baixa autoestima, per concedir una importància exagerada a l’aspecte físic i a la impressió que generen en els altres, i també per sentir autèntic horror davant la possibilitat d’engreixar-se.
BULÍMIA
La Princesa Diana era un prototip de bulímica, tot i que la premsa, equivocadament, es va referir a ella com a anorèxica. Aquesta confusió es va produir, perquè tota persona bulímica dedica molt de temps a fer dietes estrictes, fins que torna a perdre el control, menja en excés i pren laxants i diürètics per tal d’evitar l’augment de pes. Alhora, la bulímica fa molt esport amb l’objectiu de cremar l’excés de calories que ingereix.
La gana que sent la bulímica no té fi, ja que no correspon a una necessitat física, sinó psicològica. El que busquen aquestes persones, més que alimentar-se, és fer callar una sensació desmesurada de gana, raó respecte de la qual no en tenen coneixement, però que és de caire totalment emocional.
Tot i que alguns autors segueixen consideren la bulímia com a una variant de l’anorèxia nerviosa, és evident que es tracta de dos trastorns diferents. Cadascun té els seus símptomes i el seus grups de pacients ben diferenciats.
INGESTA COMPULSIVA
A diferència dels altres dos trastorns, la ingesta compulsiva afecta per igual a homes i dones de qualsevol edat, els quals senten, de tant en tant, la necessitat incontrolable de menjar grans quantitats d’aliments, no impulsats per la sensació de gana com les bulímiques, sinó com una font de plaer en sí o bé per intentar vèncer l’ansietat, omplir carències afectives..., de la mateixa manera que podrien ingerir alcohol o altres drogues. De fet, quasi un 20% d’aquests malalts acostumen a abusar ocasionalment d’algun tipus de substància.
Com a fet compulsiu, aquesta tendència estimula ser repetida de forma periòdica, però esporàdica, ja que no es produeix tan sovint com en el cas de les bulímiques. Es menja sense sentir gana i sabent que no respon a una raó lògica. No se sent plaer menjant, però es té la certesa de que si no es fa, augmentarà la sensació d’angoixa. Acostuma a produir-se en edat adulta com a conseqüència de decepcions amoroses, problemes laborals, inadaptacions socials…
Els tres tipus de trastorns alimentaris comentats, requereixen un tractament terapèutic i professional que s’ocupi de l’interior del pacient, a banda de treballar aspectes més físics, orgànics i alimentaris.
Existeixen diferents programes de teràpia, així com grups d’autoajuda, amb una estructura semblant a la d'Alcohòlics Anònims, per a tractar la ingesta compulsiva.
En el cas de la bulímia, és necessari ocupar-se de la neurosi que hi ha dessota de la gana incontrolada que es pateix. I respecte de l’anorèxia, interessa centrar l’ajut professional en el caràcter introvertit, l’ansietat i la percepció tan negativa de la pròpia sexualitat i del propi cos de qui la pateix.
Recomano la lectura d’una publicació del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya: Trastorns del comportament alimentari, especialment els fulls 38,39 i 40 per saber quins canvis psicològics ens poden fer sospitar d’un inici d’anorèxia o bulímia.
Alhora, també considero interessant la lectura d’un pdf amb el títol: A,B,C... anorèxia, bulímia y comedor compulsivo. Manual para docentes. D’aquest text, cal destacar els fulls 11,12,13,14 i 15, on hi ha una descripció de les manifestacions físiques, conductuals i psicològiques de les persones que presenten un trastorn del comportament alimentari.
Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista MOLINS, coneixedor de la importància de tractar tot trastorn alimentari com a una manifestació d’una problemàtica que va molt més enllà del que s’observa vers l’alimentació, ofereix tot un seguit de serveis terapèutics per al seu tractament.
Tot i que l’eina bàsica de la intervenció professional sigui la Teràpia Psicoanalogista, a través de la qual es facilita prendre consciència de le causes emocionals del trastorn alimentari corresponent, en funció de la tipologia de pacient, el seu moment evolutiu i l’estadi de la malaltia, s’utilitzen d’altres recursos.
En aquesta combinació de tractaments, cal destacar: Psicoespinoanalogia, Medicina Natural, EFT, Sanació Prànica, Flors de Bach, Aplicació de Tests Analítics i Analògics, Tècniques de relaxació física i mental...
Bona lectura, reflexió i decisió de canvi.
I recorda: Connecta’t i decideix estar bé.