23.08.2015
Un bon motiu per esforçar-nos en perdonar, no és altre que alliberar-nos dels efectes de dues emocions tan negatives com són la ràbia i la rancúnia.
La ràbia és una reacció emocional intensa i aguda que pot aparèixer quan ens sentim amenaçats per algú o bé per alguna situació concreta. I quan es manifesta, tan es pot expressar com amagar i sufocar cap a dins, amb la qual cosa es convertirà en rancúnia més o menys permanent.
Quan la ràbia es converteix en rancúnia significa que estem tornant a sentir, reiteradament, emocions de ràbia vers un fet ja passat. I si es converteix en un costum que s’instaura en el nostre sentir, ens genera efectes poc adients per a la nostra salut tan emocional com física.
Hi ha qui creu que mantenir-se rabiós indica amor propi i poder, però en realitat aferrar-se a la ràbia assenyala inseguretat i pors.
Alhora, també podem autoenganyar-nos valorant la ràbia com a sistema de manipulació vers els altres quan volem aconseguir quelcom. Però, a banda de tractar-se d´un mètode que solament ens funcionarà amb persones amb tendència a la culpabilitat i a buscar l’aprovació dels altres, recórrer a aquesta estratègia no ens permetrà sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, ja que sabrem que allò que rebem no és autèntic, solament el resultat de la nostra manipulació.
En ocasions, també podem fer servir la ràbia per evitar haver de comunicar-nos. La por a expressar sentiments i pensaments, per exemple, per una manca d’autoconfiança i una por al rebuig, pot propiciar que la ràbia es converteixi en un amagatall emocional i en un mecanisme de fugida.
En d’altre situacions, podem arribar a creure que la ràbia és un bon sistema de defensa; “la millor defensa és un bon atac”. Equivocadament, podem considerar que manifestant-nos rabiosos mantenim a ratlla als altres, per si ens volen atacar, però en realitat, la ràbia així utilitzada indica por a sentir-se vulnerable.
Alhora, la ràbia també pot ser emprada com a forma de garantitzar-se tenir la raó; com a mecanisme a través del qual no acceptar les responsabilitats d´una mateix en allò que no funciona; com a mitjà per no haver de plantejar-se deixar una relació sentimental…
En realitat, cap d’aquestes raons ens assegura que la ràbia i la rancúnia siguin emocions que surti a compte mantenir. De fet, escollir-les significar optar per una actitud intolerant vers un mateix i respecte dels altres. Implica autolimitar-se vers les relacions interpersonals. Assenyala viure enganxat als fets menys positius del passat, condicionant així el nostre present. Vol dir, no ser lliures.
Sent així ,és ben cert que és molt més intel·ligent i pràctic escollir el perdó com a sistema per flexibilitzar les nostres emocions, facilitar el nostre aprenentatge personal i vital, i garantitzar un estat de salut, tan física com emocional, correcte.
Avui recomano la lectura d’un article de “La mente es maravillosa”, amb el títol: “Cuando alimentamos los rencores, morimos poco a poco”.
Per tal de facilitar una reflexió de les seves idees més destacades, tot seguit en faig una tria:
-“Aprendamos a hacer las paces con quienes nos ofenden y nos lastiman.
Aprendamos a tratar a los demás como queremos ser tratados. Aprendamos a tener la iniciativa de amar, de dar, de donar, de servir, de regalar, y no solo querer ganar y ser servido”.
-“Tal y como apunta el terapeuta José Antonio García, los venenos más comunes son la venganza, el ojo por ojo y la búsqueda de justicia a toda costa.
Estos venenos pueden estar durante años actuando en nuestro interior, comiéndonos por dentro y haciendo que nuestra vida pierda alegría y esperanza”.
-“Dicen que quien no ama, no perdona. De hecho, precisamente es el amor el culpable del perdón. El amor al otro, a la vida, al mundo y a uno mismo”.
-“De hecho, solo habremos sanado nuestras heridas emocionales cuando podamos hablar de nuestro pasado y de nuestro dolor sin derramar lágrimas, habiendo perdonado y dejando que el olvido haga su trabajo”.
-“... perdonar no significa que tengamos que borrar el pasado ni que olvidemos el dolor, sino que perdonar es crear una nueva manera de recordar y de mirar nuestro presente y nuestro futuro”.
-“Perdonar es indispensable para alcanzar la libertad emocional y, con ella, nuestro bienestar mental”.
-“Quien nos ha hecho daño nos ha clavado en un anzuelo que nos atraviesa las entrañas haciéndonos sentir un gran dolor. Queremos darle lo que se merece, tenemos ganas de hacerle sentir lo mismo y meterle a él en el mismo anzuelo, en un acto de justicia, que sufra lo mismo que nosotros. Si nos esforzamos en clavarle a él en el anzuelo, lo haremos teniendo muy presente el daño que nos ha hecho y cómo duele estar en el anzuelo donde él nos ha metido. Mientras lo metemos, o lo intentamos, nos quedaremos dentro del anzuelo. Si consiguiéramos meterle en el anzuelo, lo tendríamos entre nosotros y la punta, por lo que para salir nosotros tendremos que sacarle a él antes”.
-“Tenemos que cargar con nuestros recuerdos pero no con nuestro dolor. La vida se vuelve más fácil si lo hacemos así”.
Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista MOLINS, coneixedor de l’efecte devastador de la ràbia i la rancúnia, ambdues emocions amb gran efectes negatius vers la salut física i emocional, ofereix tot un seguit de tractaments per tal de descodificar-les amb l’objectiu de gaudir de benestar integral.
Tot i que el tractament de base és la Teràpia Psicoanalogista, en funció de l’estat i necessitats del pacient, s’utilitzen d’altres eines terapèutiques paral·lelament: Psicoespinoanalogia, Flors de Bach, EFT, Medicina Natural, Aplicació de tests analítics i analògics, Sanació Prànica, Tècniques de relaxació física i mental...
Bona lectura, reflexió i decisió de canvi.
http://lamenteesmaravillosa.com/cuando-alimentamos-los-rencores-morimos-poco-a-poco/
I recorda: Connecta’t i decideix estar bé.