L'ésser humà és un animal social, la qual cosa determina la importància de saber atraure i gestionar unes bones relacions interpersonals.
En funció del nostre mapa genètic emocional de base, tindrem una o altra tendència a l'hora de connectar amb d'altres persones, ja sigui dins d'una relació de parella, família, amistat...
El tipus de relació que tinguem institucionalitzada amb nosaltres mateixos influeix molt amb qui i com ens relacionem.
Evidentment, no estimar-se a un mateix serà un imant per a aquells vampirs energètics que volen algú que se senti inferior per poder sentir-se superiors, maltractar, posseir...
Voler establir relacions és sa, però necessitar-les, pagant el preu que calgui, és símptoma de malaltia emocional.
Ser gelós = Por a perdre i mancances afectives
18.00h - 30 de juliol 2015
La gelosia dins de la parella o en d'altres àmbits de relació, és la conseqüència d'un problema emocional força comú: una baixa autoestima, un nivell alt d'inseguretat, una limitada capacitat de confiar en un mateix i en el propi procés de la vida, a banda d'una necessitat excessiva de controlar l'exterior per compensar el grau de por interior que es pateix.
La gelosia manifesta un estat interior estructurat negativament i que ben segur generarà destrucció en el seu entorn immediat.
La gelosia és patiment tant per a qui la sent com per a qui la rep.
Aprendre a pensar i sentir bé
8.00h - 24 de juliol 2015
Tots som resultat, entre d'altres factors, d'un passat emocional, però respecte d'aquest podem decidir com viure'l i quin nivell de protagonisme concedir-li.
Tot i la força condicionadora de les emocions que ens acompanyen a partir de les vivències passades, aprendre a pensar bé és una eina molt necessària i efectiva per poder viure el present amb llibertat de decisió i benestar emocional i físic.
Por a la mort
11.00h - 17 de juliol 2015
La por sembla quelcom intrínsec a la nostra existència, però en realitat només és una creació del nostre ego.
Una de les pors més comuns és la por a la mort, però pel fet de ser tan general, jo em pregunto: no serà el resultat d'una educació equivocada, d'un engany del "món desenvolupat" sempre pendent d'acumular de tot, fins i tot por?
La mort és una part de la vida, però crec que acceptar-la depèn de com anem portant les etapes anteriors i amb quines actituds i grau de consciència les vivim.
Si aprenem a desprendre'ns sense voler controlar tot des de l'ego, canviar de nivell de consciència hauria de percebre's com benestar.
L'autoestima com a camí de felicitat
12.30h - 10 de juliol 2015
Tot i que he titulat aquest article parlant de l'autoestima com a camí de felicitat, que ben segur ho és, crec que caldria parlar de la capacitat d'estimar-se com a camí únic i imprescindible per SER i VIURE de debò.
En funció de la capacitat dels nostres pares per estimar-se, així ens han pogut ensenyar a estimar-nos. I si ells no van poder aprendre a estimar-se, difícilment ens ho hauran pogut transmetre a nosaltres.
Afortunadament, tots tenim la possibilitat de desenvolupar la nostra autoestima si no ha estat ben formada durant la infància. No importa l'edat que tinguem, sempre som a temps de canviar com ens tractem i aprendre a estimar-nos. Només varia la quantitat de feina a fer, doncs com més anys agredint-nos, amb més voluntat, força i repetició haurem de vigilar què pensem i què ens diem.
Saber dir "no"
8.30h - 3 de juliol 2015
A tots ens agrada sentir-nos acceptats, valorats i estimats, però gaudir d'aquest reconeixement exterior mai hauria de ser incompatible amb ser fidels a la nostra essència única i irrepetible.
Aprendre a dir "no" és molt important per mantenir-nos dins d'un nivell d'independència emocional saludable.
Si per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos acabem sent com als altres els interessem, sempre pendents de complaure les seves necessitats, ben segur viurem atacant el nostre emotiu. Aquest començarà a protestar a través del cos, amb la intenció de fer-nos veure que ens estem equivocant, doncs ens estem fallant a nosaltres mateixos.
Qui de debò ens estimi no voldrà utilitzar-nos, sinó compartir moments per sumar tots junts.
Pares, fills i hàbits d'estudi
20.45h - 25 de juny 2015
Crec que tots coincidirem en que "ningú neix ensenyat", però sembla que el nostre sistema educatiu no ho té gaire en compte.
De la mateixa manera que tot professional, de qualsevol àmbit laboral, ha de passar per una formació per saber desenvolupar la feina a la qual ha escollit dedicar-se, a l'escola cal ensenyar a fer allò propi de tot alumne: estudiar i aprendre.
Considero que des de l'inici de la Primària caldria una assignatura setmanal que ensenyés hàbits i tècniques d'estudi.
Alhora però, crec que els pares hem d'implicar-nos en la tasca acadèmica treballant a casa l'adquisició d'aquestes tècniques. Educació, pares, escola i fills hauríem de formar un bon equip en benefici dels seus màxims protagonistes: els alumnes.
Parella, sexualitat i felicitat
8.30h - 19 de juny 2015
Poder compartir, estimar i sentir-se estimat, gaudint d'una bona comunicació verbal i sexual amb un/a company/a de vida, evidentment és un desig comú en tots nosaltres. Però estem disposats a fer la feina que calgui per tal de sumar i fer sumar a l'altre dins de la relació de parella? Sabem de debò qui som, què volem, per què comencem una relació, què podem oferir...
Com bé diu Antoni Bolinches, psicòleg i sexòleg, "la parella és per a qui se la treballa". Tenim clar que ser dins d'una relació vol dir seguir treballant després de la jornada laboral fora de casa?
Podem canviar la nostra realitat
14.45h - 11 de juny 2015
Crec que en el fons tots ho sabem: creem la nostra pròpia realitat, però no sempre en volem ser conscients, perquè ser-ne implica no poder culpar als altres de com estem, així com responsabilitzar-se en primera i única persona del nostre dia a dia.
Hem de fer una tria: viure sentint-nos víctimes per considerar que el món és contra nosaltres o bé ampliar autoconsciència, escollir què pensar. què sentir i com actuar, sentint-nos els protagonistes, alhora els responsables, de crear cada moment present.
Pensament positiu
17.10h - 31 de maig 2015
El pensament positiu és una capacitat amb la que naixem, però a la qual sembla que abandonem a mesura que anem vivint experiències.
Afortunadament, que la deixem en l'oblit no vol dir que la perdem i per tant només ens cal posar-nos a localitzar-la i un cop retrobada, activar-la i fer una mica d'entrenament per compensar la manca de costum en utilitzar-la.
Tot aquest procés de re connexió pot ser laboriós, però tots tenim al nostre abast mecanismes per facilitar-nos el canvi al pensament positiu com, per exemple, les tècniques d'inducció, respiració i visualització conscients.
