Connecta't i decideix estar bé

filosofia

filosofia

Què vol dir tenir salut?

Una definició diferent:
Salut integral dins la medicina alternativa

Quan parlem de salut, tots tenim clar el que vol dir aquesta paraula, però coincidiríem en donar-ne la mateixa definició?
Un molt bon amic meu,persona de gran sabiduria i un excel·lent mestre de naturopatia, Josep Mª Villagrasa, escriu: "La salut no és l'estat contrari a la malaltia. És un camí, una trobada, un indicatiu de la reacció que té l'organisme per combatre un procés inadequat que l'impedeix completar el seu cicle evolutiu com a ésser còsmic."

Altres autors, com el psicòleg Daniel Goleman, relacionen l'estat de salut d'una persona amb el seu nivell d'intel·ligència emocional. És a dir, consideren que hi ha una interrelació entre l'estat de salut física i l'estat emocional.

Podríem citar moltes altres formes d'entendre què és salut d´acord amb el pensament de metges, sociòlegs, psiquiatres i d'altres professionals, i tot i que diferents, probablement totes tindrien en comú la importància de mantenir un bon estat de salut.

Personalment, definiria salut com l'estat d'equilibri entre ment, cos, emocional i ànima.
Potser sembla una definició embolicada, però crec que és ben al contrari. Som un tot format per parts diferents. Cap d'elles tindria sentit sense pertanyer a aquest tot que som cadascú de nosaltres. I considerant l'ésser que som com a totalitat, només puc creure en un concepte de salut integral.
Per entendre què vol dir salut integral, cal conèixer la medicina oriental (alternativa) i les seves diferències vers la medicina occidental (tradicional). Olga Cuevas, Doctora en Bioquímica i especialista en Nutrició i Salut, escriu respecte d´ambdues:

​La medicina oriental (alternativa) és:

La medicina occidental (tradicional) és:

A partir d'aquesta comparativa, i d'acord amb el concepte de salut integral del que parlava abans, la medicina oriental o alternativa és l'adient per mantenir-nos en equilibri dins d'aquesta medicina, la psicoanalogia és una eïna molt valuosa.

La psicoanalogia permet establir la relació entre el símptoma i les emocions que s'han posat malaltes. Tot i que creiem que la malaltia comença en la nostra part física, en realitat no és així. El primer que es posa malalt és el nostre emotiu, la qual cosa produeix un desequilibri energètic, a partir del qual pot aparèixer un desequilibri funcional i estructural d'algun òrgan.

Sent així, el més important és aprendre a tenir cura del que sentim, però fer-ho requereix de moltes altres coses o, més ben dit, feines. Cal cuidar: què mengem, com respirem, què pensem, com i quant dormim, què pensem...
Alhora, cal desenvolupar un bon autoconeixement, ampliar consciència, prendre decisions, fer canvis, no fer les mateixes errades, aturar-nos per escoltar-nos, riure, estar a la natura, compartir, crear, estimar...
Sense comprensió no pot haver assimilació, i si no assimilem allò que vivim no podem mantenr l'equilibri entre emotiu, físic, mental i espiritual.

La medicina psicoanalògica connecta totes les parts de la nostra globalitat.Connecta't i decideix estar bé. Salut no és el contrari de malaltia. Salut és autoconeixement psicoanalògic.