30.01.2015
Algú podria assegurar que no té cap por, que desconeix què és això de sentir por?
Crec que la por ens acompanya durant la nostra existència. De fet, es tracta d'una companya de camí que pot respondre a diferents tipologies, intensitats i duracions. Pot ser més o menys immobilitzadora, podem fer-li més o menys cas, però és una emoció que forma part del nostre sentir vital.
En ocasions, la por és tan intensa que es transforma en pànic, la qual cosa genera una situació de descontrol de la conducta i tot un seguit de manifestacions psicosomàtiques força desagradables, però potser gràcies a les quals decidirem buscar un ajut professional per tractar-les i resoldre-les.
La totalitat de formes que pot presentar la por, es pot classificar en cinc grups.
El primer, és la por de caire visceral; és la por a la foscor i tota por de tipus fòbic, tant respecte de fenòmens naturals (trons,llampecs…), com danimals (rates,serps…).També pertanyen a aquest grup, les pors a determinades persones i/o actituds.
El segon grup, és la por a acceptar-se. Es genera a partir dels defectes que un mateix s'autoatribueix, siguin físics o bé psíquics, però que vol amagar als altres. Com a conseqüència d'aquesta actitud, es manifesta un rebuig respecte d'un mateix i dels altres. Aquesta por es relaciona tant amb la tendència a les addiccions, com a les actituds escapistes i de fugida; és a dir, amb la dificultat a l'hora d'enfrontar-se a situacions negatives.
El tercer grup, és la por a crear, a desenvolupar les idees i il·lusions. És pròpia de moments on es pateix una absència de projectes vitals per la por a no poder aconseguir fer-los realitat. Es tracta d'una actitud caracteritzada per mantenir-se en el passat sense apostar pel present. Aquesta por és especialment castradora, ja que la creativitat és imprescindible per al nostre desenvolupament harmònic.
El quart grup, és la por a decidir i actuar. El dubte és una emoció molt paralitzadora. La por a decidir entre diferents opcions provoca immobilitat, amb la qual cosa augmenta la tensió, generant encara més por; és un cercle viciós del que només es pot sortir actuant, ja que, reitero, l’acció neutralitza la por.
I el cinquè i últim grup, és la por a perdre. Aquesta por és un tret molt propi de la nostra espècie. Es tracta d'un tipus de por que s'amaga darrere situacions que podem valorar com a lògiques; per exemple, la mare que no pot dormir fins que la seva filla arriba de de la discoteca. Però en realitat, dessota d'aquest comportament s'amaga una personalitat possessiva i un excés de preocupació/sobreprotecció que, en ocasions, pot generar un sentiment de culpa en els fills.
Tot i que la por sigui quelcom tan propi de la condició humana, donat que es tracta d'una emoció molt limitadora i que ens roba molts moments de felicitat, cal imprimir-se una actitud d'enfrontament als nostres "fantasmes". Potser no podem evitar sentir por, però sí que podem decidir quina és la millor actitud davant la por la por: la valentia. Amagar-nos, ser covards covardia i fugir, mai és una bona tria.
Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista, ofereix tot un seguit de serveis per tal de tractar la por. Tot i que el tractament base és la Teràpia Psicoanalogista, en funció del tipus de pacient i la tipologia de por a gestionar, s'utilitzen diferents eines terapèutiques: Flors de Bach, Psicoespinoanalogia, Tècniques de relaxació física i mental, Medicina Natural (Homeopatia), EFT, Sanació Prànica, etc.
Com diu Arnau, un pacient de nou anys: "No vull que la por em mani". I això és valentia, l'única actitud que cal per acceptar la por, fer-se'n lliure i ser qui un és.
Recomano la lectura d'una entrevista, publicada a La Contra, feta a Antonie Filissiadis. Parla de la por a somiar, al fracàs, a perdre...
Entrevista a Antonie Filissiadis
Bona lectura, reflexió i decisió de canvi.
I recorda: Connecta't i decideix estar bé.