Alguns consells per saber gestionar el temps, perquè és nostre!
9.00h - 24 de desembre 2014
El temps és un privilegi etern, el gran regal que hem rebut, aquell per on vivim i aprenem, però tot i així només fem que queixar-nos. Diem frases com: "no tinc temps de res", "el temps vola", "em cal que el dia tingui més hores", "no em trec la feina del damunt, "per què el temps passa que ni me n'adono", "no tinc temps per mi", "el temps és un problema"...
Com és possible que si el temps és un regal, estiguem tots els dies rondinant vers ell?
És evident que alguna cosa estem fent malament. Potser millor ens aturem i reflexionem sobre què fem amb el nostre temps. Però alhora, qüestiono: realment existeix el temps? No serà l'existència un present etern? I si el temps només és una invenció de la nostra ment que que ens dóna més patiment que avantatges? Ens hem de creure el que marca el rellotge? I si només li féssim cas a nivell pràctic, per exemple per ser a l'estació quan hem d'agafar un tren, però no a l'hora de valorar qui som realment, què fem i cap on anem?
La societat del futur = La societat de la intuïció i l'empatia
8.15h - 19 de desembre 2014
Ja fa temps que em pregunto per què reitero escriure tants articles, que, tot i ser diferents, tenen com a denominadors comuns: l'empatia, la intuïció, la consciència, la idea de que tots som Un, el sentir per damunt del pensar... Però m'apareix una entrevista feta a Eduard Punset, del qual sóc fan absoluta, on parla de tot això explicant com serà la nostra societat en uns 10 anys, i penso: potser no estic obsessionada, sinó connectada! i que precisament per això, sento la necessitat de transmetre vers aquests temes.
Només tu et pots fer feliç = No busquis la felicitat fora de tu
10.30h - 12 de desembre 2014
Tenim una gran fita vers nosaltres mateixos i la vida: estimar-nos i estimar.
Si acceptem l'existència com un camí d'oportunitats, a través del qual arribar a l'auto coneixement i a la pau interior, ben segur podrem gaudir de moments de felicitat des de dins, sense dependre de qui ens vulgui valorar i/o estimar.
Deixem de pensar que serem feliços quan, per exemple, ens casem, tinguem un fill, ens aprimem... Això només són excuses i postergacions que ens mantindran en la infravaloració i la dependència, atraient persones i vivències tòxiques.
Així doncs, invertim dins nostre i després compartim-ho amb qui escollim.
Què és la mort?
15.30h - 4 de desembre 2014
El patiment respecte del concepte de mort, està molt relacionat amb la nostra manca de consciència vers el que realment és l'existència.
Sense entendre i sentir la vida com un present etern i un aprenentatge constants, saber desprendre's del cos físic es percep amb por.
El nostre apego a la matèria ens perjudica a l'hora de connectar amb la nostra intuïció, amb qui realment som.
Sense consciència existencial, sense connexió espiritual i sense confiar en aquest camí etern, difícilment podem acceptar la mort com allò que és en realitat: un canvi, un trànsit a una altra dimensió de la vida.
Medicina Al·lopàtica = malaltia - Medicina Natural = salut integral
17.00h - 27 de novembre 2014
Tot i que sóc defensora, professional i usuària de la Medicina Natural, considero que el desitjable seria un sistema sanitari on existís una bona convivència entre la Medicina Al·lopàtica i la Natural, i on cada pacient pogués destriar quina utilitzar segons la seva problemàtica de salut.
No crec que sigui una somiadora per dir que aquest seria el meu desig, dins del tipus de societat que m'agradaria. De fet, existeixen alguns països on les dues alternatives mèdiques treballen complementant-se. Per exemple, recordo que a les farmàcies de Cuba, des de la porta, només amb un cop d'ull, es visualitzava amb claredat que la meitat estava ocupada per medicació química i l'altra meitat per remeis naturals.
Per a mi, el gran punt negre de la medicina al·lopàtica, és que es centra en la malaltia, en els seus símptomes i amb com tapar-los químicament. No mira al qui anomena malalt, com a un tot; només observa la seva part física i busca de quina manera fer-la callar. Però els que practiquem la medicina natural i psicoanalògica, considerem imprescindible mirar, escoltar la globalitat de qui s'adreça a nosaltres. Considerem que només així podem traduir les manifestacions físiques en informacions emocionals valuoses, respecte de les quals actuar per propiciar la recuperació,des de dins, de l'equilibri energètic.
El nostre circuit energètic: del cor al cervell i del cervell al cos
8.45h - 21 de novembre 2014
Som un tot interconnectat de tres cossos: emocional,mental i físic, tot i que caldria afegir-ne un quart, l'espiritual.
Per al bon funcionament de cadascuna d'aquestes parts, cal prendre consciència de com funciona el circuit d'energia entre elles.
En aquest sentit, és necessari saber que el cor envia l'energia (emoció) a la ment i la ment transmet energia (pensament) al cos, el qual confirma la rebuda energètica manifestant estats físics (somatitzacions, dolors, trastorns, malalties).
Vida = vibració, doncs l'Amor = la vibració més vital
14.00h - 13 de novembre 2014
La vida és vibració i els éssers humans, així com la resta d'organismes vius, som éssers vibracionals.
Per tal de mantenir-nos sans, hem d'estar en coherència amb nosaltres mateixos. I per aconseguir-ho, ens cal sintonitzar tots els nostres rellotges biològics d'acord amb un rellotge central, el qual no és ni el cervell ni el sistema nerviós, sinó el cor.
El cor és el gran director d'aquesta matèria, d'aquesta sintonia anomenada cos físic. Per tal de poder dirigir correctament, el cor necessita una batuta especial: l' Amor, el qual ens dóna la capacitat tant de fluir cap a dins, com d'emetre ones que afavoreixen la nostra existència i la dels altres.
La felicitat; què és? on és?
8.15h - 7 de novembre 2014
Sempre buscant la felicitat, però per on cal buscar? per on acostumem a buscar-la? en els diners? en una parella? en un cos perfecte? menjant? comprant? fugint?...
Potser no sabem veure per on buscar, potser no cal buscar-la, potser ens ve donada "de sèrie", però no trobem com connectar-hi, com qui estrena un cotxe amb un seguit de prestacions que desconeix, i que per tant no podrà fer servir encara que les necessiti.
Potser seria còmode néixer amb un manual d'auto instruccions, on el primer que se'ns digués és on donar-li al "play". Però és evident que això no ha de ser així. La feina d'auto coneixement ens l'hem de treballar i, si pot ser, amb il·lusió. Ningú la pot fer per nosaltres, tot i que podem comptar amb el suport de les persones més importants del nostre entorn o bé amb l'ajut d'un professional adient.
Educar la intuïció per ampliar consciència i poder decidir què i com sentir
8.30h - 31 de octubre 2014
Estem molt equivocats si pensem que tot allò que no segueix ni la lògica ni la evidència científica, pertany al món de les "creences".
Estem en la foscor si només creiem en pensar i desconfiem de sentir.
Estem malalts si només fem i fem el mateix, sense aturar-nos a reflexionar i qüestionar-nos sovint. Però tenim ben a prop, dins nostre, un poder excepcional: la intuïció, el millor guia i la millor companyia.
En paraules de Jean Shinoda: "Saber cómo elegir el camino del corazón, es aprender a seguir la intuición. La lógica puede decirte adónde podría conducirte un camino, pero no puede juzgar si tu corazón estará en él".
Més cor i menys cap. Més intuïció i menys lògica. Més sentir i menys pensar. Més emocional i menys mental.
Vèncer les pors i la timidesa amb Flors de Bach
8.15h - 24 de octubre 2014
Tot i que la por sigui quelcom intrínsec a la condició humana, no és un bon company de viatge.
Les pors són com una presó que no ens permeten avançar lliurament. Ens condiciona l'auto estima, la vida social, les nostres decisions... Alhora, ens pot generar observacions equivocades de nosaltres mateixos i del nostre entorn, així com la percepció que l'exterior té de qui som.
Una Teràpia Psicoanalogista, recolzada amb la prescripció d'un tractament de Flors de Bach adient, ben segur facilita poder ser qui realment som, alliberats de fantasmes amb cara de por.
