26.09.2014
Tot i que el nostre cervell cranial sigui responsable de part del nostre caràcter i estat d’ànim, hem de tenir en compte l’existència d’un segon cervell, l’intestí, que està totalment interrelacionat amb ell i que juga un paper bàsic en el nostre estat mental, físic i emocional.
Recomano la lectura d’un article molt interessant vers aquest segon cervell. Cal prendre consciència de que aquest òrgan té neurones, pensa i condiciona com ens sentim física i emocionalment.
Podríem dir, que no solament hem de tenir cura del que pensem a nivell mental, sinó també a nivell intestinal, sempre tenint present que les informacions entre ambdós pensaments s’influencien mútuament.
Si el cervell intestinal envia informacions negatives, per exemple, perquè ens ataquem consumint un excés de sucres i/o farines refinades, el cervell cranial respondrà amb un estat d’ànim incorrecte, ja sigui caracteritzat per l’ansietat o bé per la depressió, entre d’altres simptomatologies.
Crec que en el fons, tots som coneixedors de la relació entre els dos cervells. Per exemple, tots podem haver constatat que patir una situació de pànic, pot provocar un descontrol intestinal en forma de descomposició i/o vòmit. Així com, que quan ens enamorem, sentim papallones a l’estómac i al ventre.
Així doncs, en situacions quotidianes, tots evidenciem la relació entre el que pensem i sentim, i les seves manifestacions orgàniques en el sistema digestiu, sent l’intestí el protagonista i responsable d’assimilar les nostres vivències.
L’intestí, com a òrgan de pensament, però també d’assimilació tant d’aliments com d’emocions, té la funció afegida d’excretar tot allò que no ens cal i que si ens hi enganxem ens pot enverinar intestinal, mental i emocionalment.
Tots sabem de les dificultats amb les que ens topem a l’hora d’eliminar tant un excés de menjar no gaire saludable que hem ingerit per, per exemple, estar enfadats, nerviosos o sentir-nos culpables per quelcom, com per acceptar i deixar marxar un fet que ens genera dolor emocional, per exemple, una ruptura sentimental.
Aprendre a desenganxar-nos d’uns masl hàbits alimentaris, així com d’uns mals hàbits de pensament, com un baix autoconcepte, un sentiment de culpa, una manca d’independència emocional.., és laboriós. Ens cal fer una tasca on necessitem utilitzar ambdós cervells. Per això, dins dels meus tractaments combino la Teràpia Psicoanalogista, que s’ocupa de cervell cranial i, evidentment, del cor, respecte del qual dir que també pensa, i la Medicina Natural, que es dedica a l’equilibri de l’organisme mitjançant pautes d’alimentació, recursos de Flors de Bach, Fitoteràpia, Homeopatia, Aromateràpia...
I recorda: Connecta't i decideix estar bé.