Què és la mort?
Tot i tenint una base de formació acadèmica analítica, gràcies a d’altres estudis, absolutament analògics, els quals són els pilars del tipus de teràpìa psicoanalogista que aplico, avui em ve molt de gust suggerir la lectura d’una entrevista feta a Marylin Rosner, Doctora en educació especial, màster en Psicoteràpia i mèdium, publicada a La Contra de La Vanguardia.
Dins la meva consulta, sóc testimoni del dolor que genera la pèrdua d’un ésser estimat, així com de la por davant el concepte de la mort.
Personalment, comparteixo tot el que explica la Doctora Marylin Rosner i el que més pau em dóna de sentir com ella, és el fet de que per a mi no es tracta d’una creença que he inclòs en el meu pensament, sinó que és una certesa sentida que no ha estat ni triada; és a dir, és com si m’acompanyés de forma espontània i sense ni demanar-me permís per ser en mi.
Per a mi, el dolor emocional davant la mort respon a una tendència a enganxar-se a la matèria, al cos, a una part concreta de l’existència. Sense apego al cos físic i entenent la mort com una continuïtat de l’existència, però en una altre pla, el sentiment de dolor vers la mort, desapareix.
Per entendre l’Univers com a realitat multidimensional, amb diferents plans d’existència, només cal connectar amb la dada científica que afirma que tot és energia i que l’energia no desapareix, sinó que solament es transforma.
Si som energia, quan morim, que en realitat només és deixar un cos físic, la nostra energia, esperit, essència... no desapareix, però fa un trànsit cap a un altre pla existencial, on aquell cos ja no és necessari.
Tots tenim una connexió amb el món espiritual i tots ho podem comprovar a través de la nostra capacitat intuïtiva, i respecte de la qual, fins i tot la ciència n’és consumidora per poder oferir-nos els seus descobriments.
Per tal de tenir cura de la intuïció, desenvolupar-la i mantenir la nostra connexió amb ella, oberta en tot moment, hem d’ampliar consciència i voler mirar de debò. Hem de treballar la confiança en la vida, en aquest present etern, en aquest aprenentatge constant.
Escrivint aquest paràgraf, em ve un record: el que em deia un gran savi i amic meu, al qual sempre estaré agraïda: “no ens preocupem, però fem, tenim tota l’Eternitat per aprendre”.
Dins els meus tractaments, tant amb pacients que són dins d’un procés de dol, ja sigui vers una separació sentimental o la pèrdua d’un ésser estimat, així com amb aquells altres que viuen amb por a la mort, sentint ansietat, angoixa, somatitzacions diverses i patint mals sons, intento que s’obrin a una altra interpretació de la seva existència, ampliant consciència i mirant activament.
Dins la meva Teràpia Psicoanalogista, acostumo a suggerir lectures, i posteriors reflexions a compartir dins les visites, on es planteja tot el comentat abans, així com un tractament de Flors de Bach, mitjançant el qual, entre d’altres objectius, afavorir la connexió amb la intuïció i amb l’autèntic ser espiritual i intuïtiu que tots som.
Alhora, sovint aconsello sessions de Psicoespinoanalogia a aquells pacients que són dins d’un procés de dol, especialment traumàtic per com es va produir la pèrdua: accident, mort sobtada, suïcidi...
Així mateix, hi ha d’altres tipologies de serveis que ofereix Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins, i que utilitzo paral·lelament a la teràpia de base, sempre i quan resultin un facilitador per a l’evolució del pacient: Medicina Natural, Tècniques de relaxació física i mental, Sanació Prànica, Aplicació de tests analítics i analògics, EFT...
Desitjo una bona lectura i una encertada reflexió.
I recorda: Connecta’t i decideix estar bé.
Etiquetes: mort pèrdua d'un ésser estimat cos físic esperit plans d'existència món espiritual existència ansietat angoixa mals sons Univers com a realitat multidimensional present etern procés de dol teràpia psicoanalogista Flors de Bach medicina natural EFT Sanació Prànica Aplicació de tests analítics i analògics tècniques de relaxació física i mental