Nens intel·ligents = Nens feliços?
És evident que posseir una bona capacitat intel·lectual facilita tasques tan quotidianes, com comprendre allò que cal llegir a l’escola, així com d’altres, no sempre majoritàries, com acabar una carrera universitària. Però..., què succeeix durant i després de la formació d'un estudiant?
Gran part d'alumnes i de pares d'alumnes, estaran d'acord amb mi en que l'estudi provoca tensions personals i familiars, les quals no sempre són ben conduïdes, ni des de casa ni des dels centres educatius. I a partir d'aquesta realitat, em plantejo: com a pares i com a mestres/professors, tenim les estratègies emocionals necessàries per ajudar als nostres fills/alumnes?
Personalment, crec que la trajectòria acadèmica és quelcom molt important per a la nostra vida adulta, ja que, entre d'altres coses, només amb formació és possible ser lliure a l'hora de triar l'àmbit futur de realització professional. Però alhora, opino que a banda d'estimular l'aprenentatge dels coneixements necessaris per accedir a un lloc de treball digne i que proporcioni benestar personal i laboral, cal ensenyar com ser feliç, com desenvolupar la intel·ligència emocionalment.
Des de la família i des dels centres escolars, és necessari ensenyar com construir una vida emocional sana, vers un mateix i respecte dels altres. Però per poder fer aquesta tasca amb credibilitat, primer cal que tant els pares com els professors gaudim d'un bon autoaprenentatge emocional previ, i en aquest sentit em qüestiono: el tenim?
La intel·ligència emocional no sempre es correlaciona amb les capacitats intel·lectuals. Tenir una bona capacitat en l'ús de les emocions significa: auto coneixement, capacitat d'automotivar-se , saber acceptar i gestionar la frustració, saber regular l'estat d'ànim, evitar o bé transformar les emocions negatives que ens bloquegin, sentir empatia...
Estimular el desenvolupament de les habilitats citades, entre d'altres, és la millor herència que podem deixar als nostres fills, així com la millor educació que el nostre sistema educatiu els hauria oferir, junt amb tots aquells aprenentatges, de caire pròpiament acadèmic, necessaris per formar-se com al tipus de professional que escollin ser. Però crec que com a pares, professors i polítics en l'àmbit educatiu, de moment no estem aprovant el trimestre. Caldria invertir en educar emocionalment a pares i mestres, per tal de poder transmetre l'autèntica intel·ligència als nostres fills i alumnes.
Antoine de Saint-Exupéry, escriu en El petit príncep: "solament es pot veure correctament amb el cor; el que és essencial és invisible a l'ull". Si acceptem la saviesa d'aquest pensament, sabrem veure que educar no és solament transmetre coneixements per tal de facilitar un arxiu mental de dades culturals, sinó ensenyar a sentir de forma intel·ligent; és a dir, fomentar les habilitats emocionals.
En aquest sentit, Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista, ofereix tot un seguit de serveis, alguns de caire psicològic i de l'àmbit de la pedagogia, amb la finalitat de respondre a problemàtiques relacionades amb la intel·ligència emocional.
En el cas de pacients que estudien, els tractaments van adreçats tant a aquells alumnes amb bones qualificacions, però que no fan res per guanyar-se-les i presenten una problemàtica emocional, com a aquells altres amb un baix rendiment acadèmic debut a una manca de recursos emocionals.
En ambdós casos, el primer a fer, dins la teràpia, és un procés de diagnòstic psicopedagògic, amb la corresponent aplicació de tests a través del qual obtenir informació respecte de trets com: personalitat, actituds, adaptabilitat, tendències emocionals, autoconcepte, habilitats socials, intel·ligència analítica, tècniques i hàbits d' estudi, interessos professionals...
Per tal de realitzar aquesta fase de diagnòstic amb el màxim de fiabilitat respecte dels resultats, s'apliquen tests analítics i analògics, la qual cosa possibilita arribar tant al conscient com al món inconscient del pacient.
A partir dels resultats, s'inicia una Teràpia Psicoanalogista, junt amb la prescripció de Flors de Bach, i depenent del que el diagnòstic hagi assenyalat, s’utilitzen d’altres tipus de tractaments paral·lelament: tècniques d’estudi, tècniques de relaxació física i mental, tècniques de concentració i memorització, EFT, Medicina Natural...
Recomano la lectura del llibre de Daniel Goleman: Inteligencia Emocional. Us deixo un enllaç per llegir-ne un resum: Resumen del libro: Inteligencia Emocional
Alhora, assenyalo d'altres publicacions del meu Blog relacionats amb aquest article:
És vàlid un sistema educatiu que no estimuli la creativitat?
Educar per deixar sortir el geni de cada nen
Aprendre a estudiar = Solució al fracàs escolar
Bona lectura, reflexió i decisió de canvi.
I recorda: Connecta't i decideix estar bé.
Etiquetes: capacitat intel·lectual tensions personals i familiars pares mestres i professors benestar personal i laboral estratègies emocionals ensenyar com ser feliç intel·ligència emocional realització professional vida emocional sana auto coneixement automotivar-se frustració emocions negatives tests analítics i analògics teràpia psicoanalogista Flors de Bach tècniques de relaxació física i mental tècniques de concentració i memorització medicina natural EFT tècniques d'estudi