Connecta't i decideix estar bé

Aplicació de tests analítics i analògics

Intel·ligència, personalitat, actituds, adaptabilitat, auto-concepte, interessos professionals, tècniques d'estudi...

Tot i que considero que no hi ha res com escoltar, sentir, veure, mirar i percebre empàticament al pacient, els terapeutes tenim diferents eines de diagnòstic al nostre abast.

Es tracta d'un conjunt de tècniques i activitats de medició i interpretació, la finalitat de les quals és aconseguir un coneixement de la persona que s'adreça a nosaltres, amb el menor temps possible.

En funció de l'objectiu de cada procés de diagnòstic, aquest pot ser psicològic, clínic, pedagògic o psicopedagògic.

En relació a la meva formació reglada, els recursos de diagnosis corresponen a tests analítics; és a dir, propis de la psicologia i la pedagogia tradicionals. Però a partir dels meus estudis no reglats, no per això menys importants, com a Psicoanalogista aplico tot un ventall de tests analògics, que potser els relacionaria amb la psicologia humanista.

Els tests analítics donen informació des de l'hemisferi esquerra del pacient, de la seva part mental i conscient. En canvi, els tests analògics proporcionen dades molt fiables des del seu hemisferi dret, de la seva part emocional i inconscient.

Donat que parteixo de l'afirmació de que el patiment de l'ésser humà no és a la ment, sinó el cor, dono molta més credibilitat als tests analògics que als analítics. Però aclarir que segons la finalitat del diagnòstic, em cal emprar ambdós tipus de tests.

Per exemple, si he d'aconseguir informació sobre un pacient que pateix un estat d'angoixa arrel d'una separació sentimental, probablement només vulgui dades analògiques vers el seu estat, sense perdre'm en d'altres potser condicionades per idees mentals que no ajudaran a resoldre la situació emocional.

En canvi, si he de conèixer les raons de les dificultats acadèmiques d'un altre pacient que està cursant primer de batxillerat i que, a banda d'un rendiment negatiu, planteja dubtes vers la seva tria professional, hauré d'utilitzar tests analítics.

D'aquesta manera podré conèixer les seves aptituds intel·lectuals, la seva personalitat, les seves tècniques d'estudi, els seus interessos professionals... Però també aplicaré tests analògics per saber del seu estat emocional, evitant així el possible efecte tergiversador del seu mental, per exemple, potser molt influenciat per considerar que està decepcionant les expectatives del seu pare, qui vol que sigui metge com ell.

Així doncs, les dues tipologies d'instruments de diagnosis són compatibles entre sí, però segons la problemàtica del pacient,cal utilitzar una, l'altra o bé ambdues.

Qui importa és el pacient i ajudar-lo a "treure el cap", que dic jo, el més aviat possible. I per aconseguir-ho el millor és no limitar-se a un tipus exclusiu d´ eines, sinó aplicar-ne d'altres, podríem dir-ne alternatives, que contemplin la importància de veure al pacient com a una globalitat: part mental + part emocional + part física, així com a una dualitat: conscient + inconscient.

Si li interessa aquest servei, posis en contacte clicant aquí.