Trastorns alimentaris: anorèxia, bulímia i ingesta compulsiva

Els trastorns de l’alimentació es consideren, junt amb la SIDA, unes de les patologies més emblemàtiques de la nostra societat actual, però respecte d'aquesta "epidèmia” d’anorèxia que patim, cal fer una reflexió situant-nos en el passat, ja que la forma de vida actual, és el resultat de les opcions realitzades per les dones i homes que ens han precedit, i reproduïdes pels éssers humans de les generacions següents.

Tot i que s’hagi afirmat que els inicis de l’anorèxia cal situar-los al segle XX, en realitat hi ha referències a aquest trastorn que pertanyen als últims segles de l’Imperi Romà. Quan solament resultaven desitjables les dones voluptuoses, l’anorèxia ja començava a ser una realitat dins la població femenina i amb característiques molt similars a les de l’actualitat. Així doncs, no hem d’ignorar que existeixen 20 segles d´història respecte de l’anorèxia.

ANORÈXIA

El terme anorèxia vol dir “manca de gana”. Tot i que en un inici les anorèxiques tenen gana, deixen de menjar, perquè quelcom dins seu les empeny a voler aprimar-se més i més, independentment de quin sigui el seu pes real. I així arriba un moment en el qual fins i tot la idea de menjar, els provoca un intens rebuig, junt amb l’aparició de fàstics i vòmits. El resultat de tot aquest procés és la reducció i posterior eliminació dels àpats, amb totes les conseqüències derivades d’una nutrició insuficient o bé nul·la, entre les quals podem destacar l’afectació de la pell, el cabell i les ungles,i les infeccions de repetició per debilitament del sistema immunitari. D’ altres complicacions són la hipotensió amb mareigs i lipotímies, sensació de debilitat, astènia, estrenyiment, dolors abdominals, problemes del son i absència de menstruació.

Cal aclarir, que actualment molts d’aquests casos de trastorns alimentaris són en realitat una bulímia, caracteritzada per menjar sense mesura i amb excés, provocant-se a continuació el vòmit. Majoritàriament, es tracta de noies i dones, tot i que també afecta a un important nombre de nois i homes. En general, són persones entre 25 i 35 anys, amb una baixa autoestima. Acostumen a concedir una importància exagerada a l’aspecte físic, així com a la impressió que generen en els altres, i senten autèntic horror davant la possibilitat d’engreixar-se.

BULÍMIA

La Princesa Diana era un prototip de bulímica, tot i que la premsa, equivocadament, es va referir a ella com a anorèxica. Aquesta confusió es va produir, perquè tota persona bulímica dedica molt de temps a fer dietes estrictes, fins que torna a perdre el control, menja en excés i pren laxants i diürètics, per tal d’evitar l’augment de pes. Alhora, la bulímica fa molt esport amb l’objectiu de cremar l’excés de calories que ingereix.

La gana que sent la bulímica no té fi, ja que no correspon a una necessitat física, sinó psicològica. El que busquen aquestes persones, més que alimentar-se, és fer callar una sensació desmesurada de gana, raó de la qual no en tenen coneixement, però que és de caire totalment emocional.

Tot i que alguns autors segueixen considerant la bulímia com a una variant de l’anorèxia nerviosa, és evident que es tracta de dos trastorns diferents. Cadascun té els seus símptomes i el seus grups de pacients ben diferenciats.

INGESTA COMPULSIVA

A diferència dels altres dos trastorns, la ingesta compulsiva afecta per igual a homes i dones de qualsevol edat, els quals senten de tant en tant la necessitat incontrolable de menjar grans quantitats d’aliments. Aquest desig no és impulsat per la sensació de gana, com en el cas de les bulímiques, sinó com una font de plaer en sí mateix, o bé per intentar vèncer l’ansietat, omplir carències afectives...,sent aquests els mateixos impulsos que en d’altres persones es tradueixen en addiccions a l’alcohol i a d’altres tipus de drogues. De fet, quasi un 20% d’aquests malalts, acostumen a abusar ocasionalment d’algun tipus de substància.

Com a fet compulsiu, aquesta tendència acostuma a ser repetida de forma periòdica, però esporàdica, ja que no es produeix tan sovint com en el cas de les bulímiques. Es menja sense sentir gana i sabent que no respon a una raó lògica, però es té la certesa de que si no es fa, se sentirà angoixa. Acostuma a produir-se en edat adulta com a conseqüència de decepcions amoroses, problemes laborals, inadaptacions socials…

Els tres tipus de trastorns alimentaris comentats, requereixen un tractament psicoanalògic que s’ocupi de l’interior del pacient, a banda de treballar aspectes més físics, orgànics i alimentaris.

Existeixen diferents programes de teràpia i grups d’auto ajuda, amb una estructura semblant a la d’Alcohòlics Anònims, per a tractar la ingesta compulsiva.

En el cas de la bulímia, és necessari ocupar-se de la neurosi que hi ha dessota de la gana incontrolada que es pateix. I respecte de l’anorèxia, és necessari centrar l’ajut professional en el caràcter introvertit, l’ansietat i la percepció tan negativa de la pròpia sexualitat i del propi cos de qui la pateix.

I recorda: Connecta't i decideix estar bé

Etiquetes: anorèxia bulímia ingesta compulsiva teràpia psicoanalògica nutrició baixa autoestima gana engreixar-se aprimar-se