POR AL COMPROMÍS DE PARELLA = POR A SER ENVAÏT O ABANDONAT?

D’on ve la incapacitat de comprometre’ s?. Per què fugim davant la possibilitat d’iniciar una relació de parella?. Què entenen els homes quan les dones els demanen més implicació?. Per què reaccionen a l’inrevés de com elles esperen?.

Darrere de tot això, només hi una resposta: por a patir. La por al compromís és la por a tot allò que implica l’amor, ja que és un autèntic context de feina profunda amb un mateix i vers l’altre, constituint un desafiament personal.

La manca de compromís de la qual es queixa la dona, així com el sentiment de pressió que sent l’home, responen a dues pors: la queixa femenina a la por a ser abandonada i el sentiment masculí a la por a ser envaït.

Així doncs, es tracta de dues pors complementàries que es potencien mútuament. És un cercle viciós que pot generar una crisi dins la parella i fins i tot una separació. Si no hi ha una comprensió del que realment passa, el conflicte està assegurat.

Cal entendre què és l’amor. Què ens exigeix. Quant i com ens afecta el que la nostra parella fa i diu, i per què.

És necessari tenir sempre present que l’altre és l’altre i no una prolongació de nosaltres mateixos. Que pensa i sent de diferent forma, ja que el que ha viscut i com ho ha viscut, ben segur és molt diferent de les nostres vivències.

Hem de vigilar com interpretem les accions de la parella.. Potser veiem una manca de compromís on en realitat el que es manifesta és la nostra por a ser abandonats. De fet, quan sentim emocions intenses, tots els sentiments que hi ha enregistrats dins les nostres memòries, es mouen i ens poden confondre respecte de la relació present.

Cal obertura i confiança, dues actituds que donen benestar a un mateix i a l’altre. Si intentem mirar què passa dins nostre, què es mou, ben segur sabrem mirar què succeeix  dins la nostra relació de parella.

El primer compromís vers l’amor és amb nosaltres mateixos, amb el que sentim, i l’autèntica valentia és buscar les nostres pors i transformar-les. I viure això és tot un privilegi.

Tot i així, per tal de poder gaudir del privilegi d’estimar i sentir-se estimat, hem de desenvolupar un autoconeixement encertat i desprendre’ns de records traumàtics i creences velles i auto condicionadores.

Sense aquestes dues maletes de viatge, embarcar en una relació pot fer-se amb tantes memòries limitadores, que sigui dolorosa la travessa i s’associï amb fracàs sentimental.

En aquest sentit, és molt recomanable iniciar un procés de teràpia psicoanalogista, a partir de la qual el pacient coneixi la seva constitució emocional, resultat d’una realitat de família d’origen concreta, així com aconsegueixi deixar marxar tot allò del passat que no el deixi ser lliure per ser i viure amb autenticitat.

I recorda: Connecta't i decideix estar bé.

Etiquetes: pors por a ser abandonat memòries teràpia psicoanalogista transformar família d'origen por a patir