Les cèl·lules ens llegeixen els pensaments i les emocions

Avui proposo la lectura d’una entrevista feta a Bruce Lipton i on es manifesta a favor d’una medicina que treballi amb la capacitat de curació de l’energia que tots som.

El seu plantejament és d’una coherència absoluta, ja que des del antics savis xinesos, es coneix que les malalties comencen a nivell energètic, no per altra cosa que pel fet de que som energia, per després manifestar-se a nivell funcional i finalment, a nivell estructural.

Tot trastorn i/o malaltia, comença a partir d’una alteració en el nostre cos energètic i si es manté en el temps, comença a generar problemes funcionals. I si aquests persisteixen, acaba apareixent una evidència estructural en l’òrgan malalt.

A partir de reconèixer aquest procés, es veu com l’inici d’un problema de salut cal buscar-lo en allò que provoca l’alteració energètica. I què pot generar quelcom negatiu en el nostre camp energètic? Doncs, tot el que pensem o sentim des d’una actitud negativa.

Dins del nostre hàbitat d’energia, tenim 50 trilions de cèl·lules i cadascuna té emmagatzemada la informació que correspon als nostres pensaments, emocions, vivències, traumes...

El nostre organisme cel·lular viu en un líquid, la sang, que psicoanalògicament parlant, representa les nostres il·lusions, allò que ens impulsa. I sent així, és molt important per al benestar energètic de les nostres cèl·lules, que la “comunitat” on viuen sigui el més sana possible.

Per tal de mantenir sana la ciutat on viuen les cèl·lules, hem de tenir molta cura dels nostres pensaments i de les nostres emocions, així com revisar el nostre “programa cel·lular” a partir de tot allò que hem viscut i de com ho hem valorat i guardat en les nostres memòries cel·lulars.

Si acceptem que l’estat del nostre organisme cel·lular, i del lloc on viu; és a dir, la sang, és el que determina si tenim un bon estat de salut o bé tot el contrari, plantejo: és adient contaminar-nos orgànicament amb medicina química? No seria millor tenir cura del que pensem i sentim, per tal de mantenir-nos en un equilibri energètic, la qual cosa garantitza estar sa? Per què la medicina tradicional insisteix en malmetre el que un gran savi i amic en deia “el nostre santuari”, referint-se al nostra cos físic?.

Per tot el comentat, sóc absoluta defensora de la medicina alternativa, la qual entén la importància de mantenir net l'organisme cel·lular, així com de la medicina/psicologia psicoanalògica, que permet establir les causes de les manifestacions físiques, així com tractar-les per tal d’alliberar-les.

Medicina natural i psicologia psicoanalògica són transformació, re informació i alliberació emocional i mental.

Aquí trobareu l’enllaç per poder gaudir de l’entrevista que us deia al principi. Bona lectura, assimilació i reflexió.

http://semillassolares.blogspot.com.es/2013/08/bruce-lipton-los-pensamientos-curan-mas.html#!

I recorda: Connecta't i decideix estar bé.

Etiquetes: medicina natural traumes pensament positiu cèl·lules Psicologia psicoanalògica psicologia alternativa salut emocional salut física