El menjar com a trampa emocional
Avui, proposo la lectura d'una entrevista feta a Reina García Closas, metge nutricionista, en la qual parla d'una epidèmia pròpia dels països desenvolupats: l'obesitat.
Aclarir que no he escollit aquest tema per considerar-lo important des d'un punt de vista estètic, sinó perquè assenyala l'estat emocional de la nostra societat, la qual té les emocions ben malaltes.
Menjar per damunt de les necessitats alimentàries diàries, saludables i lògiques, per un estat de gola permanent, s'ha convertit en una trampa; és a dir, en l'amagatall i la disfressa de les nostres carències emocionals. Com diu la Dra. García Closas: "buscamos en la comida lo que no nos da la vida".
A través del menjar obtenim plaer ràpid i això ens fa creure que omplim tot allò que no funciona en la nostra realitat quotidinana. Per exemple, sovint pensem en menjar quan ens avorrim o quan ens sentim enfadats, sols, tristos... Fins i tot, podem patir "atacs de gana", millor dit, de gola, i posar-nos a menjar compulsivament, i com més greixos millor, en realitat per estar patint un estat ansiós.
El problema d'aquesta actitud és que es tracta d'una pràctica d'autoengany. Menjar excessivament, no solament no ens ajuda a sentir-nos millor emocionalment, sinó que dispara el nostre sentiment de culpa i baixa el nostre estat d'ànim, després de la pujada inicial del sucre que hem ingerit. Així doncs, caiem tot sols dins la trampa, la qual acostuma a ser repetitiva fins no solucionar la causa que genera la gula. I així desenvolupem un autèntic trastorn alimentari.
Alhora dir respecte del sucre, que es tracta d'una "droga" com el tabac, l'alcohol i d'altres substàncies, ja que com més en mengem, més en necessitem. De fet, existeix molta bibliografia on trobar informació sobre les malalties provocades pel consum de sucre, aclarint que em refereixo al sucre blanc/refinat. En concret, hi ha un llibre francès molt interessant, amb el títol: "La mort lenta a través del sucre".
Crec que és evident la necessitat de reflexionar vers la nostra alimentació, el que indica, què diu de nosaltres, de com vivim per dins, de què busquem fora, de com ens enganyem... i així poder decidir, amb llibertat i consciència, què menjar i quant.
Aquest és l'enllaç on clicar per llegir l'entrevista a la Dra. García Closas: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120308/54265413451/reina-garcia-closas-buscamos-en-la-comida-lo-que-no-nos-da-la-vida.html
I recorda: Connecta't i decideix estar bé.
Etiquetes: obesitat autoconcepte ansietat culpabilitat alimentació saludable atacs de gola atacs de gana trastorns alimentaris menjar massa