Carències afectives = Possessivitat?

Patir un sentiment profund de carència afectiva al llarg de la infància, pot estimular actituds posteriors de possessivitat, autocompassió, exigència d'atenció, egocentrisme...

Les mancances afectives viscudes durant  l'etapa infantil, generen una personalitat adulta caracteritzada per una accentuada por a la soletat sentimental, la qual cosa es tradueix en gran inseguretat i ansietat.

Aquesta realitat és la causa de que inconscientment es desenvolupin uns mecanismes molt tipològics, l'objectiu dels quals serà aconseguir assegurar-se l'amor i l'atenció de l'entorn afectiu.

De les estratègies possibles, les més utilitzats són: l'autocompassió, el xantatge emocional, la manipulació i culpabilitzar als altres.

Tot emotiu que funcioni d'acord amb aquests mecanismes, tan poc positius vers un mateix i respecte dels altres,ben segur pateix una congestió emocional. És a dir, l'amor no pot fluir lliurement i acostuma a esdevenir-se un autocentrament, el qual provocarà conductes d'exigència d'atenció, amor i comprensió vers l'exterior.

Un  funcionament emocional com el descrit, necessita d'un procés terapèutic per tal d'aprendre a estimar generosament; és a dir, sense contraprestacions.

De fet, a tots ens costa estimar així, però la dificultat augmenta si s'ha patit una carència afectiva al llarg de la infància.

Cal aprendre a deixar lliures a qui estimem. Si acceptem que l'Amor és la capacitat de permetre als qui estimem que siguin el que triïn ser, tots coincidirem en que no és gaire fácil estimar de debò, però aprendre-ho ben cert ens farà més feliços, fent també més feliços als altres.

Recorda: Connecta't i decideix està bé.

Etiquetes: carències afectives possessivitat saber estimar