Alliberar-se de la rancúnia
Tot i que la rancúnia sigui quelcom ben negatiu per a qui la rep, és un autèntic verí per qui la sent dins seu. La rancúnia no solament ens fa sentir malament, ens fa perdre temps i energia en retrets i acusacions, ens provoca amargor, sinó també ens influeix negativament en la nostra salut física i emocional.
Si simplement enfadar-nos ja ens genera rigidesa corporal, augment de la pressió arterial, tensió nerviosa, taquicàrdia…; és a dir, estrès i limitació mental, imaginem quantes conseqüències ens pot provocar guardar dins nostre una rancúnia vers algú amb qui em tingut alguna problemàtica.
Generalment, la rancúnia és l'emoció que es pot donar a partir d'una ferida emocional que no aconseguim tancar, i de la qual mantenim totalment vius el dolor i la ràbia, després d'un llarg temps del succés viscut.
Si decidim alliberar-nos de la rancúnia, a qui més beneficiem és a nosaltres mateixos. Serem nosaltres qui notarem una milloria immediata si la deixem anar. Cal resoldre constructiva i eficientment una emoció tan autodestructiva com és aquesta.
En moltes ocasions, la causa de la rancúnia pot ser patir un sentiment d'inferioritat, en el sentit de no sentir-se en el mateix nivell de condicions. Podria ser el cas de qui sent rancúnia vers els pares pel tracte rebut,contra l'ex parella que el va trair, respecte del cap que el va tractar injustament en comparació amb d´altres companys de feina… En tots aquests casos, el protagonista de les situacions es veu com a perdedor i, com a conseqüència, la rancúnia apareix amb la finalitat d´equilibrar la balança i així poder deixar de sentir-se perjudicat.
Tot i que el sentit inicial d´aquest sentiment és legítim, el mecanisme porta a un estat auto destructiu, ja que el desig de venjança no suposarà la resolució del conflicte i ben segur es transformarà en una emoció negativa i crònica que ens perjudicarà emocionalment.
La rancúnia sempre va acompanyada d'una dificultat a l'hora de passar pàgina, perdonar i oblidar. Qui té tendència a sentir rancúnia, acostuma a ser qui viu molt enganxat al passat i amb poca confiança vers la vida i el futur.
Viure cap enrere, activa el record i apareix la ràbia, la frustració, la qual cosa provoca quedar-se lligat a esdeveniments negatius del passat, així com a les persones a qui considerem les responsables del nostre dolor.
Sentir així, no solament afecta la nostra relació amb qui culpem del nostre estat, sinó que també ens bloqueja respecte d'altres relacions socials. Per exemple, després d'una ruptura sentimental on s'hi hagi instaurat la rancúnia, és possible arrossegar-la i que ens condicioni com veurem i viurem una propera relació amorosa.
L'única solució efectiva a la rancúnia, és el perdó, la qual cosa no vol dir ni acceptar o bé justificar conductes ofensives, ni demostrar debilitat, ni oblidar el que s'ha viscut. El perdó implica reconèixer-se a sí mateix en aquella situació negativa, entendre què ens intenta fer veure respecte de nosaltres, saber concretar-ne l'aprenentatge i portar a terme la decisió de canvi emocional que correspongui. I això és el que en podem treure de positiu d'aquesta emoció tan negativa com és la rancúnia, doncs ens parla de les necessitats pròpies insatisfetes.
Si l'autèntic protagonista de la rancúnia que sentim, som nosaltres i el que de la nostra persona demana manifestar-se, quin sentit té despistar-nos dirigint-la vers algú altre? No és més encertat aturar-se a mirar darrere de la rancúnia; és a dir, mirar què s'amaga de nosaltres en aquesta emoció? No serà una errada important romandre temps i temps amb aquesta emoció aferrada dins nostre, sense moure-la en benefici propi? No és ben absurd creure que hem de dirigir-la cap a algú i durant llarg temps?
Alleugerar-nos de la càrrega de la rancúnia, és imprescindible per fer les paus amb el passat i amb nosaltres mateixos. Solament tancant el passat podem estar gaudint d'aquest present etern que és la nostra existència.
I recorda: Connecta't i decideix estar bé.
Etiquetes: alliberació emocional ser lliure emocionalment rancúnia odiar la culpa és dels altres ganes de venjança perdonar