Connecta't i decideix estar bé

Orientació personal, acadèmica i professional

A partir d'un procés de diagnòstic (bateria de tests), aconsellar quins estudis i/o quina professió escollir, sempre tenint en compte: trets de la personalitat, interessos vocacionals, capacitats intel·lectuals destacades..., i la coherència entre tots aquests aspectes del pacient.

Al llarg de la vida, tots hem de prendre decisions, algunes de les quals són de vital importància, ja que d'elles depenen àmbits de gran importància per al nostre dia a dia.

Tot i que és ben cert que "tots els camins porten a Roma" i jo afegiria, sempre i quan realment hi vulguis arribar, rebre ajuts i eines per prendre decisions adients és un gran facilitador.

Si ens aturem a pensar-ho, ens passem la vida sencera decidint durant tot el dia. A vegades es tracta de coses sense importància, com per exemple, quines sabates em poso avui, però d'altres són transcendentals, com decidir quin batxillerat i quina carrera universitària escollir, o bé quin ofici aprendre per dedicar-te a ell, potser tota una vida laboral.

Per tal de poder fer una autèntica pressa de decisió, és necessari tenir molta informació i força diversa. Més concretament, cal accedir a informació fiable vers les aptituds intel·lectuals, els trets de la personalitat i els interessos professionals preferents. Alhora, cal un nivell alt d'informació sobre tot el ventall d'estudis existents, les seves característiques, continguts i nivell / tipus d'exigències intel·lectuals i de personalitat que requereixen.

Per entendre-ho millor, poso un exemple. Imaginem que una noia es planteja fer els estudis universitaris de Turisme, però es tracta d'una jove amb una personalitat especialment introvertida i amb un nivell verbal baix, en general, i també en idiomes estrangers. Alhora, diu que vol fer batxillerat tecnològic, perquè sempre treu molt bones notes en matemàtiques, física i química i tecnologia, ja que se sent molt còmode estudiant-les per resultar-li molt fàcils.

Si ens aturem a analitzar el que sabem d'aquesta noia, veurem que hi ha incoherències entre la seva personalitat, les seves habilitats intel·lectuals i el que diu que li agradaria estudiar a nivell universitari.

Es podria dir doncs, que no té ni la personalitat social ni les aptituds acadèmiques verbals més adients per cursar turisme, i alhora, sí que gaudeix d´ una bona actitud i aptitud vers l'àmbit tecnològic. I sent així, caldria reorientar-la, ajudant-la a prendre consciència de qui és i dels estudis i professions on podrà ser més feliç pel fet d'estar en coherència amb sí mateixa.

Una bona tria implica conèixer-se per dins i conèixer el món dels estudis i les professions. I no cal dir quanta importància té l'accés a aquesta informació, ja que la vida laboral és intensa i llarga, i hauria de ser un mitjà de desenvolupament i aprenentatge constant a nivell personal.

Penso que tots tenim el dret, però també l'obligació, de posar al servei dels altres aquelles qualitats humanes, intel·lectuals i vocacionals que puguin ser d'utilitat al nostre entorn immediat.

Poder identificar la pròpia vocació, tenir l'oportunitat de formar-se vers ella i de dedicar-s'hi , reconec que és tot un privilegi per a mi, però alhora crec que hauria de ser un dret bàsic de tot ésser humà.

Si el sistema educatiu tingués una altra estructura, evidentment amb els pressupostos que es mereix un tema tan important en tota societat que vulgui créixer per dins, amb benestar emocional i global, no penso que el dit abans sigui utòpic i idealista.

Si des de l'inici de l'escolaritat es treballés l'autoconcepte i l'autoconeixement, amb l'ús de les eines corresponents dins l'aula, saber qui és un, quins Dons té i com desenvolupar-los i posar-los al servei de la societat, seria quelcom habitual i no un privilegi d'alguns, entre els quals m'hi compto. Vaig tenir la sort de saber espontàniament la meva vocació i de tenir uns pares que em van oferir la possibilitat d'estudiar el que vaig escollir.

Si li interessa aquest servei, posis en contacte clicant aquí.