Connecta't i decideix estar bé

Esther Molins Pou

Qui sóc

Vaig néixer a Barcelona una nit de Nadal, amb una gran nevada com a protagonista, era l'any 1962.

Crec que de ben petita vaig tenir clar quina era la meva vocació. Recordo que m'agradava ajudar als companys que eren més "desastres" fent les fitxes i muntant els àlbums, així com a aquells altres que no gaudien d'una gran acceptació social, potser només per portar unes ulleres "de cul d'ampolla". De fet les mestres acostumaven a demanar-me ajut quan alguns alumnes no se'n sortien, i a mi m'encantava.

També recordo quant m'agradava observar com es comportaven els meus amics a l'hora del pati, dinant, entrant i sortint de l'escola, fent gimnàstica... i anava pensant i fent hipòtesis, qüestionant-me coses...

Mirar, veure, observar, investigar, preguntar-me per quelcom, "donar-li a l'olla"..., m'ha agradat sempre.


Sovint, quan penso en la quantitat de pacients que s'han adreçat a la meva consulta, un espai absolutament sagrat per a mi, em plantejo la valentia que demostren obrint-se a una persona totalment desconeguda.

Potser és per això que vull expressar algunes coses sobre mi i com sóc.

Em considero una persona molt activa, forta i resistent. Sóc tossuda, autoexigent i perfeccionista. Però, alhora sóc sensible, sentida, perceptiva i intuïtiva. Crec que tinc la sort de tenir una part mental potent, però també una altra emocional molt intensa. A vegades dic que tinc la sort de saber estar a la Terra, però també al Cel.

M'agrada sentir-me lliure, però connectada a la vida, a mi mateixa, als altres i a tot "Allò" que no es pot veure, però que sentim.

No podria viure sense el Sol, la Lluna, la Música, l'Amistat... Em moriria si no em pogués emocionar, sentir, riure, abraçar, plorar, sorprendre'm, equivocar-me, i tantes altres coses!

M'agrada caminar "pel verd", escoltar la natura i adonar-me'n de que no sóc el meu cap, sinó aquell arbre, aquella flor, el vent...

Gaudeixo tant d'escoltar i parlar, com del silenci; tant d'estar acompanyada com sola.

Em fascina descobrir el que hi ha dessota les aparences, desemmascarar aquest "personatge" que sovint deixem que ens enganyi tant: l'ego.

M'emociona tenir el privilegi d'acompanyar, a qui em vol al seu costat, a fer-se lliure, a transformat actituds i emocions.

M'encanta aprendre disciplines diferents i fer-les compatibles i complementàries. De fet, una bona prova d'això és la meva formació professional: diversa, però gens incoherent per a mi.

Tot allò que he anat estudiant ha estat com un puzle que encaixa força bé, doncs tenia un objectiu molt definit: poder tractar al pacient com a una globalitat, dins la qual hi ha un cos mental, un cos emocional i un cos físic. Especificar que dins del cos mental, també incloc el cos acadèmic/intel·lectual.

Tot i que en tot trastorn hi ha una correspondència exacta entre els tres cossos citats, sempre he pensat que poder tractar una problemàtica concreta des de qualsevol dels tres cossos, o bé des dels tres a l'hora, possibilita un diagnòstic i un tractament molt més efectiu.

Explicat d'una altra manera: el meu desig ha estat poder ocupar-me d'allò que genera dolor al pacient, en qualsevol dels seus tres cossos.

I segueixo estudiant, observant i investigant, perquè és ben cert que com més estudies, més consciència prens de tot el que encara desconeixes. Però com deia un gran amic i savi: "tenim tota l'eternitat per aprendre".

Formació

La meva vida acadèmica va ser, des del seu inici, un pèl moguda per temes familiars. Per posar-ne un exemple, dir que vaig cursar primària en tres centres diferents. Però, tot i que cada canvi d'escola em va suposar una prova d'adaptació i enfrontar-me a les meves pors, després ho vaig valorar molt positivament.

A partir d'estudiar B.U.P i C.O.U a Barcelona, em vaig llicenciar en Filosofia i Ciències de l'Educació (Universitat de Barcelona).

Tot i el meu interès d'aquell moment per la Pedagogia i la Psicologia "tradicionals", ben aviat vaig començar a sentir-me atreta pel món de les teràpies alternatives. Les veia més obertes, menys analítiques, menys "dos i dos són quatre". Començava a pensar que el dolor emocional no es podia arreglar amb una anàlisi només mental.

Així va ser com vaig iniciar una autèntica peregrinació buscant teràpies diferents i terapeutes amb qui connectar, aprendre i fins i tot, ser-ne pacient.

Per a mi hi ha quatre descobriments formatius, i després professionals, molt importants: la psicoanalogia, la teràpia floral, les tècniques inductives i d'autosuggestió i la EFT.

Per tal d'especificar el meu full de ruta formatiu, a continuació especifico, per ordre cronològic, paral·lela o posteriorment a la meva llicenciatura, els estudis realitzats en diferents disciplines relacionades amb la salut emocional, mental, física i acadèmica/ intel·lectual:

Gran part dels estudis especificats són d´ una durada entre 6 mesos i quatre anys.

Dins dels estudis de Naturopatia, de quatre anys, em vaig formar en les disciplines i teràpies següents:

Vull expressar que probablement tornaria a fer tots els estudis no reglats amb la mateixa il·lusió que en el seu moment, però sóc un pèl més crítica amb el que em va oferir la meva formació reglada, per a mi és massa "tancada".

La formació alternativa m'ha proporcionat millors recursos professionals. Gràcies a aquests estudis he aconseguit un ventall d'eines que em permet donar resposta a les diferents tipologies de pacients i als seus diversos conflictes. M'ha donat seguretat a l'hora de diagnosticar i concretar el tipus de tractament a aplicar.

D'acord amb el meu interès constant de no ser un acumulador de coneixements, sinó compartir-los intentant donar un ajut dins i fora de la consulta, fa uns 20 anys vaig començar a col·laborar amb "Mollet a Mà" i "Contrapunt" escrivint articles vers salut emocional i física.

Formació professional