La depressió des de la Psicoanalogia
Qui pateix una depressió, acostuma a presentar un seguit de símptomes físics, entre d’altres: vertigen, mal de cap, mareig… En realitat, aquesta simptomatologia és una mostra d’allò que succeeix dins del món psíquic del pacient, per al qual la vida és, per exemple, un mareig i/o un mal de cap.
La depressió és un subestat de la personalitat i on el depressiu es manté enganxat, per considerar-la, tot i que sembli un disbarat, la seva seguretat.
Sovint, quan ens veiem obligats a viure situacions que no desitgem, de forma inconscient podem optar per “tirar la tovallola” i fugir, per la qual cosa ens incapacitem a l’hora de fer front a la realitat, i entrem en un procés depressiu.
Analitzem alguns dels símptomes que es manifesten en una depressió, des d´ un punt de vista psicoanalògic:
-Mareig: representa la confusió que pateix l’individu respecte d´alguna qüestió emocional.
-Vertigen: demostra la incapacitat de mirar globalment una situació de vida; no saber “lligar caps”.
-Mal de cap: simbolitza l’excés de pensaments donant voltes i més voltes.
La simptomatologia descrita, lluny de ser el problema, pot constituir una gran oportunitat per al depressiu, ja que haurà d’aturar-se, observar-se, prendre consciència i activar-se positivament, per tal de resoldre allò que té pendent. Remarco que la depressió i la seva simptomatologia són la manifestació del problema, no el conflicte inicial/real. La depressió no és l’enemic, ho és el que hi ha dessota i el que realment s’ha d’esbrinar i transformar.
Tot i així, si en lloc d’escoltar-se i llegir el que el cos li manifesta, el depressiu continua insistint en fugir, pot quedar atrapat en un estat autodestructiu, dins del qual poden aparèixer manifestacions físiques molt diverses com taquicàrdies, paràlisis…, que ben segur es traduiran en fòbies. Per exemple, la claustrofòbia indica sentir-se ofegat per un trauma no resolt; l’agorafòbia assenyala la incapacitat per viure sense proteccions exteriors.
És difícil trencar el ritme de destrucció sistemàtica que es produeix dins d’un estat depressiu, ja que qui el pateix, es protegeix precisament a través de les fòbies que ha desenvolupat, tot i que alhora se senti culpable de fer-ho .
Sortir d’un estat depressiu és quelcom laboriós, però si s’aprofita tot allò que mostra, es pot vèncer totalment. De fet, tot trastorn i/o malaltia és una gran oportunitat per créixer emocionalment.
Amb una teràpia psicoanalògica adient, mitjançant la qual prendre consciència de l’engranatge de la depressió i de les seves causes i detonants, junt amb l’administració d’un tractament floral i fitoterapèutic correctes, tothom pot resoldre una situació depressiva guanyant en autoconfiança i valor.
Convido a no creure en el que en diuen depressions cròniques; simplement, no existeixen, excepte si consideréssim el supòsit d'algú que mai es decidís a fer cap acció per millorar, la qual cosa no és tan fàcil de suportar al llarg de tota una vida. Pensem que l'instint de supervivència ens acompanya sempre i no vol que visquem morts.
Adjunto informació d'interès vers la depressió, concretament un article de la revista Dietética y Salud:
http://www.revistadieteticaysalud.com/articulos/mente/depresio.htm
I recorda: Connecta´t i decideix estar bé.
Etiquetes: depressió mal de cap vertigen mareig fòbies claustrofòbia agorafòbia teràpia floral fitoteràpia creixement emocional