El nostre lloc i aprenentatge dins la família

Tot i que sovint ens sentim com a éssers independents, amb total llibertat per escollir les nostres reaccions, no hem d' oblidar que pertanyem a una estructura més àmplia: la família, la qual té una gran influència sobre nosaltres.

Formar part d' una família, en siguem més o menys conscients, ens defineix com a persones. De fet, tots i cadascun dels membres que constituïm una família, ajudem a la resta a ser qui són, a banda de tots els altres factors, externs a la família, que també ens condicionen i influencien.

Per poder respondre a la pregunta existencial: qui sóc?, cal reconèixer de què formem part, ja que la família és l' estructura que ens dóna la base damunt la qual créixer, però respecte de la qual també  hem d' aprendre a adaptar-nos.

Les qualitats d' aquesta estructura de base i les connexions que s´ estableixen en la xarxa familiar, formen un conjunt d´ influències, sovint força invisibles, però que són la raó ,en part, de la nostra forma de ser i fins i tot d´ allò que ens succeeix.

Cada persona té un lloc i és una peça important dins de l' estructura familiar. Sempre que es mou una d' aquestes peces, l' efecte arriba a  la resta, però cal aprendre a combinar tant sentir que tenim un lloc propi i intransferible dins la nostra família, com saber concedir-nos un espai propi d' individualitat. Quan aquest espai personal és envaït per un excés de demandes alienes o bé, en l' altre extrem, vivim excessivament deslligats de la família, poden aparèixer dificultats emocionals.

Com és la meva família?. Quin lloc ocupo dins la mateixa?. Quina ha estat  i és la meva principal funció dins l' estructura familiar?.

Buscar una resposta a aquestes qüestions, i d' altres, és una molt bona forma de començar un procés d´ autoconeixement amb l' objectiu de definir la pròpia identitat.

Cal prendre consciència de què formem part d´ una realitat molt més àmplia del que és la nostra persona, i la qual té una entitat definida i un moviment comú: la família. Alhora, val a dir també que tota família pertany a un grup més ampli: la seva societat, i que cada societat concreta és dins d' una realitat encara més àmplia: el seu país, i aquest, d' una altra: el planeta, i finalment de l' Univers.

Quan som nens no ens qüestionem la família en la qual hem nascut, simplement ens hi vinculem; sabem que és el nostre lloc i ens hi intentem adaptar. Però de la mateixa forma que un arbre no pot créixer igual si està situat en un cim, que si es troba en una vall; en un sòl àrid o bé en un altre ric en aigua, nosaltres ens desenvolupem de manera diferent en funció del “terreny familiar” al que pertanyem.

Com recordo l' ambient de la meva família quan era petit?. Recordo paraules tendres o bé retrets?. Em recordo content o bé trist?. Em sentia segur o bé amb por?. Podia dir el que pensava o bé veia que era millor callar?.

Aquestes i moltes altres preguntes, cal plantejar-nos-les quan decidim fer-nos càrrec de nosaltres mateixos. Quan pretenem entendre qui som i per què. A partir d´ aquesta anàlisi, ben segur podrem decidir quines actituds mantenir per sempre i quines modificar, per tal de viure positivament i sabent aprofitar tot el que hem viscut i vivim dins la família.

La família és una gran escola emocional on aprendre dia a dia a conèixer-nos més i millor, però per aprovar tots els cursos que podem estudiar dins d' aquesta estructura tan valuosa, cal dedicar-hi temps, el qual ha de ser utilitzat  amb grans dosis d' amor.

Dins la família no hi ha ni bons ni dolents, només persones que pertanyem a la mateixa estructura i que ens permeten veure mútuament allò que ens cal saber respecte de nosaltres.

Voler veure és la millor actitud per anar aconseguint bones notes dins d'  aquest col·legi tan especial.

I recorda: Connecta' t i decideix estar bé.

Etiquetes: família qui sóc? quin lloc ocupo? adaptació i individualitat autoconeixement identitat "terreny familiar" voler veure